Avui us portam una nova historia d’un
escriptor que gaudeix molt amb s’escriptura. Ell és n'Andreu Ribas i ens xerra de com ha sigut la creació del seu
nou llibre “Les vides importants”. Esperem que us agradi.- A qui està destinat “Les vides
importants”?
És una novel·la destinada a tothom que li agradi llegir
-bé, espero que tingui prou qualitat com per entretenir qualsevol lector
habitual de novel·la-, les persones properes que l'han llegida diuen que ha
captat la seva atenció com perquè els costés deixar-ne la lectura, també espero
que no ho diguin pel possible afecte que em tinguin. A "Les vides
importants" hi ha referències relacionades amb les persones de la meva
generació (vaig néixer el 66), però també de posteriors i, com en qualsevol
novel·la, el context històric emmarca els fets, però en determina el significat
relativament.
- Vares planificar la història al detall
abans d’escriure o la vares deixar sorgir sobre la marxa?
Aquesta vegada, a diferència d'altres històries que he
escrit, en què tenia una idea estructural molt general que anava desenvolupant
mentre escrivia, fet que podia dur-me a fils narratius un tant aleatoris, tenia
una estructura molt marcada des del principi quant als moments històrics, les
parts i els personatges de la narració, tot i que, suposo que com tothom, en el
moment d'escriure, sovint és la ficció la que sembla fluir cap a un camí o un
altre i et sents dirigit més que director -essent conscient sempre que aquesta
sensació no és més que un engany del cervell.
A més he de dir que aquesta novel·la sorgeix d'un conjunt
de paranoies recurrent en la meva trajectòria: la reunió d'un grup d'amics en
moments diferents de la seva vida -en aquest cas en una festa estiuenca basada
en fets reals-, la recuperació de personatges i històries que realment són
assumptes pendents apareguts en novel·les anteriors -alguna dels segle passat,
de 1994, el personatge del gurú encarnat en un home negre que narra històries poc
fiables...
- Quant de temps li vares dedicar a escriure
aquesta obra?
Crec que varen ser tres estius i un parell de mesos.
Proporcionalment, quadra, perquè per escriure la meva primera novel·la curta,
fa trenta anys, "Mac's", que em va fer guanyar el Ciutat de Palma
quan era una criatura igual d'estúpida que ara, vaig estar un estiu. Un detall
a tenir en compte, important o no, és que, fins ara, totes les ficcions que he
escrit les he escrit a mà, amb bolígraf i paper, com un home del segle XX fins
a les darreres conseqüències, això em permet fer una primera revisió del text
quan l'estic picant posteriorment a l'ordinador, fet que no és garantia de
qualitat ni de res, és cert.
- Què va ser el més difícil a l'hora de
fer aquest llibre?
Per a mi no hi ha res difícil quan escric. Sempre he dit
que si escriure fos un exercici dolorós, si patís l'angoixa aquesta del full en
blanc de què parlen alguns escriptors, jo no escriuria, quan jo escric és per
passar-m'ho bé.
5.
I què ha estat el més gratificant?
Sempre és gratificant que la persona que estimes, o que
un bon amic teu et diguin que s'ho han passat bé llegint el que has escrit, que
han rigut. També és gratificant anar a la impremta i agafar entre les mans el
primer exemplar en paper, la plasmació física de tot el que has tingut al cap.
És molt gratificant.
